COED 4. Exemple de Bon Comunicar: Sir Ken Robinson

Avui a la classe hem vist una conferència que va fer Sir Ken Robinson, un clar exemple de comunicador eficaç.

Durant el vídeo he anat apuntant diferents anotacions i han sigut:

• Humor
• Aconsegueix mantenir l’atenció del públic
• Exemplifica amb coses de la seva pròpia vida i li dóna algunes dosis d’humor.
• Interactua amb el públic a través de la combinació de l’afirmació, interrogació i exclamacions.
• Bona estructura del seu discurs.
• Expressió facial.
• La seva posició corporal mostra seguretat ja que es mostra completament.
• Bon domini de la competència lingüística.
• Utilitza dades vertaderes i empíriques per donar veracitat al seu discurs.

Reflexió:

Després de la veure aquest vídeo i analitzar els trets més destacables del seu discurs, t’adones que realment és un exemple a seguir ja que mostra una gran serenitat tot i que té a un gran nombre de gent escoltant el que diu. D’altra banda, aconsegueix que tothom pari atenció sobre el que parla a través d’estratègies molt ben estudiades (humor, expressió fàcil, dades autobiogràfiques, etc.). Sir Ken Robinson és un dels meus referents com a Bon comunicador.

COED 3: Competència comunicativa

Avui hem tractat la competència comunicativa que és ‘’allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants’’. És a dir, nosaltres com a mestres hem de tindre una competència comunicativa bastant bona ja que hem de ser uns bons comunicadors. Això s’aconsegueix donant el resultat que els oients esperen i també aconseguint l’objectiu o motivació inicial de l’orador.

Seguint amb la competència comunicativa, cal esmenar que hi han diferents components:

Competència lingüística/gramatical

• Tradicionalment correspon a les classes de llengua.
• S’ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i sistemàtic.
• Fa referència al domini del codi lingüístic.

Competència sociolingüística

• Relacionada amb els contextos socioculturals per adequar els discursos a les diferents situacions i dialectes.
• Usos de diferents registres (el bon comunicador ha de saber interpretar el context).

Competència discursiva

• Té a veure amb el discurs tant oral com escrit.
• Treballa la cohesió de la forma i la coherència del significat.

Competència estratègica

• Sempre és necessari utilitzar recursos i mecanismes verbals i no verbals.
• Un bon comunicador és el que s’assegura de que el seu discurs serà efectiu a través de l’elecció de l’estructura, mantenir l’atenció del públic, etc. (Més recursos = Més efectiu)
• Un bon ús de l’humor i dels exemples fan que el discurs sigui més efectiu.

Reflexió:

Com a futurs bons mestres cal saber-se comunicar bé, per tant, s’ha de treballar aquests diferents components de la competència comunicativa. No és una feina fàcil, però amb l’experiència del anys i el treball amb esforç es poden aconseguir molts bons resultats. Mai hem de parlar per parlar, sinó que ens hem de fixar uns objectius i dibuixar un camí per tal d’assolir-los.

COED 2: Article J.Tusón

A partir de la lectura d’un fragment del llibre “Lingüística”  de J. Tusón vam tractar sobre què entenem per llengua i llenguatge. I a partir del debat i la lectura del fragment d’aquest llibre podem arribar a les següents conclusions:

Llenguatge:

• El llenguatge és un element bàsic en la construcció del pensament i permet fer discursos abstractes a diferents nivells.
• El llenguatge és la facultat que ens permet descriure’ns.
• El llenguatge és omniscient a qualsevol acció.
• El llenguatge és universal i és molt més que un mitjà de comunicació.
• El llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que tenim els éssers humans.

Llengua:

• La llengua té un paper molt singular en la formació de la identitat personal.
• La llengua és la concreció del llenguatge perquè és un sistema de signes i símbols orals, propi d’un grup social.
• Amb la llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció.
• La llengua és necessària i no desenvolupem els nostres pensaments a banda de la llengua.

Reflexió:

Ha estat interessant el fet de llegir aquest article i poder debatre a classe ja que ha quedat una mica més clara la distinció entre llenguatge i llengua.

Les webquests a les aules.

Aquest vídeo tracta d’una webquest que van dur a terme uns alumnes de primària  sobre les constel·lacions zodiacals.

El vídeo ha sigut extret d’una pàgina web que no coneixia fins ara, www.edu3.cat/, on podem trobar un seguit d'experiències educatives relacionades amb els audiovisuals.

Una webquest és una activitat d’ensenyament i aprenentatge que es basa en la xarxa de l’internet. Alhora, també és un treball, una pàgina web destinada a la investigació, a ensenyar coses noves... Es duen a terme una sèrie d’activitats per tractar alguns conceptes o temes i d’aquesta manera s’ensenya un mode diferent d’aprenentatge. Són unes tasques que es poden organitzar en grups o individualment. Quan es treballa en grup es poden distribuir la feina entre diferents persones i això, pot arribar a ser molt positiu per treballar el treball en equip. L’avaluació d’aquesta webquest es duu a terme mitjançant l’observació de la professora i l’autoavaluació de l’alumne.

La meva primera entrada.

El meu nom és Bàrbara Garcia, tinc 18 anys i visc a Igualada, tot i que entre setmana visc a Barcelona. Actualment estic cursant el grau d'educació infantil a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport (Universitat Blanquerna - Universitat Ramon Llull). Aquesta carrera ha sigut triada ja que des de fa un bon temps he sentit a través dels nens que el meu futur professional havia d'estar en una aula de preescolar. Aquest objectiu només es pot aconseguir a través d’un esforç i dedicació en cada assignatura del grau escollit. La meva intenció no és cap altre que ser una bona mestre el dia de demà.

COED 1: La primera classe

Avui hem fet la nostra primera classe de COED i ha consistit en descriure’ns a nosaltres mateixos. Cada persona s’havia de descriure a ella mateixa per tal de donar-se a conèixer als altres. Un cop feta aquesta primera activitat s’han recollit els fulls i s’han repartit aleatòriament a diferents companys/es de la classe. Desprès, cadascú ha llegit la descripció d’aquella persona i ha tingut que qualificar-la amb tres adjectius. I finalment, s’havien de elaborar dos preguntes que ens suggerís la seva descripció.

I la segona part, ha consistit en llegir en veu alta algunes redaccions amb els seus adjectius i voluntàriament es podia aixecar la persona que s’havia descrit així.

Reflexió:

M’ha semblat interessant el fet d’autoreflexionar sobre qui som nosaltres per tal de poder donar-nos a conèixer una mica més als altres. D’altra banda, és curiós com una persona a partir d’una descripció feta amb la seva pròpia mà pot arribar a donar tanta informació sobre qui és. Però, tot i així, ha resultat difícil arribar a trobar tres adjectius per definir-la.